Política de l'amor

Son dies complicats per a totes i per a tots.

N'hi ha que fa 6 dies que lluitem: tallant carreteres, manifestant-nos, sortint al carrer, fent barricades o fins i tot des de casa. Però tots lluitem.

Ningú és més valent que ningú i cadascú fa el que pot i el que se sent capaç de fer.

Personalment porto 5 dies sortint al carrer, "al pie del cañón", com se sol dir. I ahir ja no vaig poder més. Tornant a casa vaig trencar-me en mil trossos i no vaig poder reprimir les ganes de plorar. Unes ganes que, dia a dia, imatge a imatge, tret a tret, han anat creixent dins meu. Vaig aturar-me al mig del carrer i vaig plorar. Portem patint molts dies i portem tantes coses dins!

Em vaig sentir com la Colometa de Mercè Rodoreda, que al cap de tant temps aguantant allò inaguantable, és capaç de tornar al pis on vivia amb en Toni i cridar. És capaç de cridar tot el que fa anys que duu a dins. I s'allibera.

El meu plor anava ple de sentiment. Molt. Ràbia, impotència, por i patiment a parts iguals. I una mica sí que em vaig alliberar.

Enmig d'aquesta trencadissa vaig sentir com m'abraçaven. Em sentia a casa. Vaig ser capaç de desfogar-me i plorar, ara sí, tranquil·la.

Foto d'Anna Morera (@tresfotos)

Em va fer pensar que tots portem moltes coses a la motxilla. I no només ara, tot i que els nervis i sentiments estiguin a flor de pell. Sempre en portem. Tots som una mica Colometa i necessitem fer coses que ens alliberin del que portem a dins. Plorar no et fa menys valenta o menys valent. De fet, de vegades te n'hi fa més i tot. Siguem capaços de plorar. Siguem capaços de mostrar-nos vulnerables. No tinguem por a ser Colometes, perquè precisament és ella la valenta de la història. Som valentes, som valents. Seguim lluitant.

Avui, un dia després, m'he posat a escoltar música. I mentre sonava "Estima't", de Pupil·les - i malgrat que el missatge que intenta fer arribar tracta molt més la pròpia estima-, he pensat que aquesta és la solució a tot. Estimem-nos, cuidem-nos, llegim-nos. Ara més que mai, abracem-nos quan vegem que ens trenquem. Només així, des de l'amor, serem capaços de guanyar.